LA TEORIA DE PLAQUES

Per entendre la teoria de plaques cal saber que la superfície de la Terra està formada per unes plaques sòlides i rígides de litosfera. Les plaques litosfèriques estan formades per escorça oceànica i poden tenir escorça continental, més lleugera.

Corrents de convecció en l’astenosfera arrosseguen les plaques litosfèriques i provoquen diversos tipus de contactes:

1) Contacte divergent--> Dues plaques se separen, provocant la construcció de noves plaques mitjançant la solidificació del magma que ha sortit a la superfície. Aquests moviments formen dorsals oceàniques.

2) Contacte covergent--> Dues plaques xoquen, una contra l'altra. Segons si l'impacte és entre dues dues plaques continentals, o una continental i una altra oceànica, es produeixen uns fenòmens o uns altres.

• Oceànica+oceànica = Una de les plaques s’enfonsa sota l’altra formant una fossa oceànica. El fregament provoca moviments sísmics. La placa que baixa es fon i pugen magmes que creen illes volcàniques.
• Continental+continental = Cap de les dues es pot enfonsar, aleshores les dues plaques es comprimeixen. El fregament provoca terratrèmols i es forma una gran serralada continental.
• Continental+oceànica = La placa oceànica s’enfonsa sota la continental i es forma una fossa oceànica. El fregament provoca terratrèmols. La placa que baixa es fon i pugen magmes que originen una serralada volcànica.
  
  
  

3) Contacte de cisallament --> Dues plaques tenen una fricció lateral i, com a conseqüència, provoca falles i terratrèmols. 

L'exemple més conegut és el de la falla de San Andreas, a Califòrnia, responsable dels terratrèmols que es produeixen a la ciutat de San Francisco. Aquesta falla té uns 1.300 km de longitud i es mou uns 5 cm per any de mitjana.

En resum: