MOTIUS QUE JUSTIFIQUEN LA TEORIA DE WEGENER

 1. Els diferents continents encaixen en formacions geològiques. 

2. Jaciments de diamants.

Els jaciments de diamants solen trobar-se en àrees on hi ha hagut activitat tectònica, com ara zones de subducció, falles geològiques o regions d'aixecament de muntanyes. Per tant, la teoria de plaques tectòniques proporciona un marc important per comprendre la distribució geogràfica dels jaciments de diamants. 

          3. Dipòsits glacials.

La teoria de plaques tectòniques ens ajuda a entendre com la dinàmica de l'escorça terrestre influeix en la formació, moviment i distribució de les glaceres a diferents parts del món.

         

 

4. Fòssils anteriors a 150 M d'anys.

L'existència de plaques fòssils, és a dir, fragments de l'escorça terrestre que comparteixen similituds geològiques tot i estar separades per distàncies grans, pot ser explicada per la deriva continental i la tectònica de plaques. Per exemple, s'han trobat fòssils similars en continents separats, com Àfrica i Amèrica del Sud, cosa que suggereix que en el passat aquestes masses de terra van estar unides en un supercontinent anomenat Pangea.  

Tot i la gran quantitat d'arguments que va utilitzar Wegener per corroborar la seva teoria, no li feien gaire cas, fins que...

Als anys 50 del segle XX s’investiga el fons dels oceans i observen que el fons oceànic NO és pla! En el fons oceànic hi ha:

• Plataformes continentals. 

• Talussos continentals. 

• Planes abissals. 

• Dorsals oceàniques. 

• Fosses oceàniques.

A més, l’escorça oceànica és molt menys antiga que els continents. S’acaba de formar a les dorsals oceàniques i la seva edat augmenta en allunyar-se de la dorsal.